Començam a veure els fruits del passat dissabte.
Animau-vos a compartir. Si algu no sap com fer-ho us ajudarem!
L'album den Guillermo Orell al seu Facebook:
Video de na Julia Fernandez
I un parell de fotos den Sebastià Mas i en Toni Font:
Hi ha moltes maneres d'apropar-se als arbres singulars. Aqui tenim la versió 'busy-busy', o de 'm'interessa i alhora estic molt ocupada...', alegrement interpretada per na Rita Prochaska.
Retre homenatge amb la càmera
El dia 5 de juny de 2010, amb motiu del dia del medi ambient, sota el patrocini de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, Martha Zein guiarà una visita a alguns dels arbres singulars de Mallorca, des del punt de vista de l'artista visual.
martes, 8 de junio de 2010
jueves, 3 de junio de 2010
miércoles, 2 de junio de 2010
Retre homenatge amb la càmera als arbres singulars 2010
Ruta arbres singulars de Mallorca
Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, excursió dissabte dia 5 de juny de 2010
Activitat gratuïta però cal confirmar assistència – Places limitades. Tel reserves 670658599
VENIU AMB LA VOSTRA CÀMERA DE FOTOS, DE VÍDEO, ANALÒGICA, DIGITAL...
Aprofitant l’avinentesa de la celebració del dia mundial del Medi Ambient, amb aquesta visita als arbres singulars es vol reconèixer públicament la tasca de tots els propietaris particulars d’aquests exemplars.
9:00 Trobada davant el Conservatori (C. Capità Salom). Els desplaçaments es faran en autocar gratuït facilitat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
9:30 visita a Na Capitana (Olivera de Son Muntaner)
10:30 visita al Pi Gros de Santa Maria.
11:30 visita al Ficus del cementeri
12:30 visita a la Lagunària de La Llotja
13:00 Final de la visita (els que ho desitgin podran tornar en autocar al pàrking del conservatori)
El dia 20 de març de 1991 el Parlament va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears. Es tracta d’un instrument normatiu del màxim nivell per assegurar la conservació d’aquells individus arboris amb característiques extraordinàries, per talla o per l’edat, o bé especialment valuosos des del punt de vista cultural. La protecció d’aquests arbres per llei és un cas singular, ja que en altres comunitats autònomes on s’han adoptat iniciatives similars aquesta protecció no resulta tan eficaç, en aplicar-se per via de decret.
La Llei és molt garantista, ja que una vegada catalogat un arbre, la descatalogació només és possible per la mort de l’exemplar, de manera que la protecció resulta definitiva. Estableix també mesures de protecció preventiva des del moment que s’inicia l’expedient, i la possibilitat d’acord entre els propietaris i l’administració per regular-ne la contemplació pels ciutadans.
El Catàleg d’arbres singulars de la Comunitat Autònoma actualment compta amb 66 exemplars (o petits grups d’exemplars) protegits, la qual cosa representa un conjunt d’un valor extraordinari, d’una gran diversitat d’espècies, característiques, orígens i valors protegits. S’ha de destacar que el Catàleg constitueix una demostració de la implicació dels particulars en la conservació, ja que molts d’aquests arbres són activament protegits no sols pels propietaris actuals, sinó al llarg de diverses generacions, fet que constitueix un motiu d’orgull familiar. La col•laboració de l’Administració amb aquestes famílies i propietaris és una de les tasques més gratificants per a tots en el camp de la conservació del patrimoni natural de les Balears, i ha de servir d’exemple a iniciatives similars. Més informació aqui
FITXES TÈCNIQUES
NA CAPITANA (OLIVERA DE SON MUNTANER)
Espècie: Olivera, Olea europaea var. europaea
Data de catalogació: 17/01/2001.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Es troba al golf de Son Muntaner (Son Rapinya), entre dos camins.
Propietat: SEDISA, SA.
Descripció: Les mides de la base (de 9 metres de perímetre) i del tronc, son molt considerables, amb quatre branques primàries. Té una alçada total de 7 metres, amb un diàmetre de la capçada de 6,5 metres.
Edat: Mil•lenària.
És un exemplar de cultiu, com totes les oliveres. Té interès sobretot per les dimensions de la base i del tronc. Durant les obres de construcció del camp de golf se li va fer una poda excessiva i va perdre tota la capçada, però ha rebrotat sense problemes i ja se n’ha recuperat. Malgrat que presenta alteracions estructurals elevades, té una alta vitalitat.
ES PI GROS
Espècie: Pi blanc, Pinus halepensis
Data de catalogació: 11/06/1993.
Terme municipal: Santa Maria (Mallorca).
Ubicació: A la finca anomenada Can Moragues. Es troba a 300 metres del punt quilomètric 2,5 de la carretera entre Santa Maria i Alaró.
Propietat: Família Morro.
Descripció: És ben espectacular per la capçada, que arriba fins al terra i que ocupa una àrea d’uns cent metres de diàmetre. Les branques principals pengen als voltants de la soca, de manera que formen com una barraca. La soca, de 2 metres de diàmetre i 6 de perímetre, és la més gruixada de les Balears per a un pi blanc i una de les majors del món. Té una alçària de 22 metres.
Edat: 350-400 anys
Mai no ha estat podat. Té una ferida d’uns 3 metres de llarg, causada per un llamp, el 1944. Va superar diversos atacs de processionària, amb l’ajut de tractaments. El 1995, es va signar un conveni de col•laboració entre el Govern de les Illes Balears i el propietari per conservar-lo i se’n va millorar l’accés. Lamentablement l’arbre va ser molt afectat per un cap de fibló el març del 2009 i va morir. actualment es troba en estat de degradació.
FICUS DEL CEMENTERI DE PALMA
Espècie: Ficus, Ficus macrophylla
Data de catalogació: 17/02/2003.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Es troba a la plaça de la Verge Maria de la part antiga del cementiri municipal de Palma.
Propietat: Ajuntament de Palma.
Descripció: Té una gran quantitat d’arrels d’ancoratge. Arriba als 12 m d’alçada, amb una capçada de més de 20 metres de diàmetre. El tronc presenta sis branques primàries, amb un perímetre a la base de 26 metres, que s’estreny una mica més a dalt, amb 5,8 m.
Edat: Arriba als 200 anys, ja que es va plantar segurament en els primers anys de la construcció del cementiri, devers 1809.
Juntament amb el ficus de la Misericòrdia, és dels més grossos de les Balears. Necessita atenció, ja que sofreix actes de vandalisme i l’estructura que el sustenta és insuficient Va perdre la meitat de la seva capçada l’octubre del 2007. Té una palmera (Phoenix canariensis) que creix damunt de les arrels.
Lagunària de la Llotja
Espècie: Lagunària, Lagunaria patersonii
Data de catalogació: 17/02/2003.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Està situada dins un parterre en un escaire de l’edifici de sa Llotja, al passeig de Sagrera de Palma.
Propietat: Ajuntament de Palma.
Descripció: Té una base molt eixamplada, amb tres contraforts molt marcats i gran nombre d’arrels superficials. Amb la continuació dels contraforts es formen tres costelles que donen forma al tronc. Té dues ramificacions principals.
Edat: Indeterminada.
És la lagunària més grossa de les Balears. De fet, no es coneix cap exemplar de mides destacables com aquest. Tot i trobar-se en un entorn urbà, té un bon creixement vegetatiu i gran floració, i normalment també gran quantitat de fruits.
PROPOSTA AUDIOVISUAL
“Compte enrere: Un, 0’5, zero”.
Enguany la visita als arbres singulars amb una nova mirada ens proposa una aproximació regressiva als nostres companys de viatge
El contingut de l'itinerari gira entorn de la percepció de l'arbre com unitat i com fragment. Durant el trajecte, a més de la proposta d’aproximació visual, oferim la informació botànica i històrica disponible sobre els arbres singulars triats.
Demanam als assistents que venguin amb aparell fotogràfic, de vídeo o de cinema de qualsevol tipus per captar les imatges que els suggereixi la visita als arbres singulars. En acabar la visita acordarem maneres de compartir les nostres impressions com ho varem fer l’any passat en aquest mateix blog o en el blog de Martha Zein. Mirau les entrades de Maig de 2009
Claus de l'itinerari:
“Un: L'arbre aïllat” Na Capitana (Olivera de Son Muntaner)
Aquesta olivera es troba al bell mig del camp de golf de Son Muntaner (Palma).
La visita és excepcional perquè es tracta d'una propietat privada amb fortes connotacions: un camp de golf de prestigi, la qual cosa habitualment dificulta l'accés a l’arbre a qualsevol persona aliena a aquest servei turístic. El fet que es preservi la seva existència enmig del camp de golf ens condueix a una reflexió sobre la conservació, la sostenibilitat, la convivència del desenvolupament amb el respecte al medi ambient.
A més, aquesta olivera mil•lenària cap en un visor: el registren tant les nostres retines com l’ull de la càmera.
Aïllat com es troba, aquest arbre és com un souvenir… que pot arribar a ser tan contundent com una bala. Es reté fàcilment en la mirada i es converteix, també, en una referència simbòlica de l'itinerari.
“D’1 a 0: els arbres moren drets” Es Pi Gros (Can Moragues, Santa Maria)
Fita d’un antic encreuament de camins, avui a l'interior d'una finca particular, propera a la carretera entre Santa Maria i Alaró. La seva mort anunciada ja és un fet. Va formar part de l'itinerari de l'any passat, de manera que pot atreure la mirada de qui va participar en el recorregut… (de manera que s'alimenta el vincle). En el context de l'actual itinerari aquest pi -que mai va ser exsecallat- ens recorda com és la fisonomia d'un arbre que no ha estat modelat per la mà de l'home. Per tant, es tracta d'un exemplar excepcional que serveix de contrapunt amb l'olivera anterior. La proposta visual gira entorn de la percepció del pas del temps en els petits detalls i en ressaltar el contrast amb la imatge de l'olivera anterior, centrant la mirada en el brancam que queda i la seva relació amb el cel. També prepara la trobada emocional amb el següent arbre seleccionat. Ecològicament, es plantejarà la reflexió sobre la memòria ecològica. Recordarem que la fotografia va començar retratant als morts… Això pot donar motiu a la reflexió sobre “la vida després de la mort… d'un arbre”, i provarem de donar a conèixer què passarà amb aquest arbre després de la seva mort: es tallarà? Se’n conservarà el tronc?…
“0,5: El fragment, punt de trobada” El Ficus del cementeri de Palma.
Allí es va plantar al començament de les obres de construcció del cementeri, l'any 1809, de manera que tindrà uns 200 anys. El lloc, que comporta la convivència amb la mort dels homes, fa que al llarg de dos segles hagi quedat exposat a actes de vandalisme constant. Aprofitant l’impacta de la pel•lícula “Avatar” i la seva versió sobre l'arbre “de les ànimes”, reflexionarem sobre el valor mitològic dels arbres en relació amb la visió humana de la creació del món i, per tant, amb els cicles de la vida i de la mort. Visualment, la proposta se centrarà en els detalls: la vida “minúscula” que pugui desenvolupar-se en “l'entorn immediat” de l'arbre: des de la veïna palmera fins a qualsevol insecte que visqui en la seva escorça..
“Zero: La vida a la punta dels dits” La Lagunària de La Llotja
La trobam en el Passeig de Sagrera, dintre d'un parterre enfront de l'edifici de sa Llotja. Al costat del cantó de la Llotja, amb les branques donant a l'edifici i albergant en el seu interior una palmera. És l'arbre més urbà del recorregut. Aprofitarem per oferir informació sobre el nombre aproximat d'arbres que hi ha en la ciutat, dades sobre el nombre d'arbres singulars. També discutirem sobre si és cert que la presència d'un arbre genera, encara que sigui de forma inconscient, una senyal d'identitat als “urbanites”.
En aquest cas, des del sobrenom (‘pica-pica’) fins a la bellesa de les flors… Ens preguntarem, doncs, si coneixem al nostre “veinat”…
Quant a la mirada, de nou s’imposa parlar de contrasts. Enfront de l’entorn de l’arbre anterior, l'asfalt i la petjada de la vida urbana. I la mar a la vora. També el color i el tronc: com punt de trobada, la pell de l'arbre…
Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, excursió dissabte dia 5 de juny de 2010
Activitat gratuïta però cal confirmar assistència – Places limitades. Tel reserves 670658599
VENIU AMB LA VOSTRA CÀMERA DE FOTOS, DE VÍDEO, ANALÒGICA, DIGITAL...
Aprofitant l’avinentesa de la celebració del dia mundial del Medi Ambient, amb aquesta visita als arbres singulars es vol reconèixer públicament la tasca de tots els propietaris particulars d’aquests exemplars.
9:00 Trobada davant el Conservatori (C. Capità Salom). Els desplaçaments es faran en autocar gratuït facilitat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.
9:30 visita a Na Capitana (Olivera de Son Muntaner)
10:30 visita al Pi Gros de Santa Maria.
11:30 visita al Ficus del cementeri
12:30 visita a la Lagunària de La Llotja
13:00 Final de la visita (els que ho desitgin podran tornar en autocar al pàrking del conservatori)
El dia 20 de març de 1991 el Parlament va aprovar la Llei de protecció dels arbres singulars de les Illes Balears. Es tracta d’un instrument normatiu del màxim nivell per assegurar la conservació d’aquells individus arboris amb característiques extraordinàries, per talla o per l’edat, o bé especialment valuosos des del punt de vista cultural. La protecció d’aquests arbres per llei és un cas singular, ja que en altres comunitats autònomes on s’han adoptat iniciatives similars aquesta protecció no resulta tan eficaç, en aplicar-se per via de decret.
La Llei és molt garantista, ja que una vegada catalogat un arbre, la descatalogació només és possible per la mort de l’exemplar, de manera que la protecció resulta definitiva. Estableix també mesures de protecció preventiva des del moment que s’inicia l’expedient, i la possibilitat d’acord entre els propietaris i l’administració per regular-ne la contemplació pels ciutadans.
El Catàleg d’arbres singulars de la Comunitat Autònoma actualment compta amb 66 exemplars (o petits grups d’exemplars) protegits, la qual cosa representa un conjunt d’un valor extraordinari, d’una gran diversitat d’espècies, característiques, orígens i valors protegits. S’ha de destacar que el Catàleg constitueix una demostració de la implicació dels particulars en la conservació, ja que molts d’aquests arbres són activament protegits no sols pels propietaris actuals, sinó al llarg de diverses generacions, fet que constitueix un motiu d’orgull familiar. La col•laboració de l’Administració amb aquestes famílies i propietaris és una de les tasques més gratificants per a tots en el camp de la conservació del patrimoni natural de les Balears, i ha de servir d’exemple a iniciatives similars. Més informació aqui
FITXES TÈCNIQUES
NA CAPITANA (OLIVERA DE SON MUNTANER)
Espècie: Olivera, Olea europaea var. europaea
Data de catalogació: 17/01/2001.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Es troba al golf de Son Muntaner (Son Rapinya), entre dos camins.
Propietat: SEDISA, SA.
Descripció: Les mides de la base (de 9 metres de perímetre) i del tronc, son molt considerables, amb quatre branques primàries. Té una alçada total de 7 metres, amb un diàmetre de la capçada de 6,5 metres.
Edat: Mil•lenària.
És un exemplar de cultiu, com totes les oliveres. Té interès sobretot per les dimensions de la base i del tronc. Durant les obres de construcció del camp de golf se li va fer una poda excessiva i va perdre tota la capçada, però ha rebrotat sense problemes i ja se n’ha recuperat. Malgrat que presenta alteracions estructurals elevades, té una alta vitalitat.
ES PI GROS
Espècie: Pi blanc, Pinus halepensis
Data de catalogació: 11/06/1993.
Terme municipal: Santa Maria (Mallorca).
Ubicació: A la finca anomenada Can Moragues. Es troba a 300 metres del punt quilomètric 2,5 de la carretera entre Santa Maria i Alaró.
Propietat: Família Morro.
Descripció: És ben espectacular per la capçada, que arriba fins al terra i que ocupa una àrea d’uns cent metres de diàmetre. Les branques principals pengen als voltants de la soca, de manera que formen com una barraca. La soca, de 2 metres de diàmetre i 6 de perímetre, és la més gruixada de les Balears per a un pi blanc i una de les majors del món. Té una alçària de 22 metres.
Edat: 350-400 anys
Mai no ha estat podat. Té una ferida d’uns 3 metres de llarg, causada per un llamp, el 1944. Va superar diversos atacs de processionària, amb l’ajut de tractaments. El 1995, es va signar un conveni de col•laboració entre el Govern de les Illes Balears i el propietari per conservar-lo i se’n va millorar l’accés. Lamentablement l’arbre va ser molt afectat per un cap de fibló el març del 2009 i va morir. actualment es troba en estat de degradació.
FICUS DEL CEMENTERI DE PALMA
Espècie: Ficus, Ficus macrophylla
Data de catalogació: 17/02/2003.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Es troba a la plaça de la Verge Maria de la part antiga del cementiri municipal de Palma.
Propietat: Ajuntament de Palma.
Descripció: Té una gran quantitat d’arrels d’ancoratge. Arriba als 12 m d’alçada, amb una capçada de més de 20 metres de diàmetre. El tronc presenta sis branques primàries, amb un perímetre a la base de 26 metres, que s’estreny una mica més a dalt, amb 5,8 m.
Edat: Arriba als 200 anys, ja que es va plantar segurament en els primers anys de la construcció del cementiri, devers 1809.
Juntament amb el ficus de la Misericòrdia, és dels més grossos de les Balears. Necessita atenció, ja que sofreix actes de vandalisme i l’estructura que el sustenta és insuficient Va perdre la meitat de la seva capçada l’octubre del 2007. Té una palmera (Phoenix canariensis) que creix damunt de les arrels.
Lagunària de la Llotja
Espècie: Lagunària, Lagunaria patersonii
Data de catalogació: 17/02/2003.
Terme municipal: Palma (Mallorca).
Ubicació: Està situada dins un parterre en un escaire de l’edifici de sa Llotja, al passeig de Sagrera de Palma.
Propietat: Ajuntament de Palma.
Descripció: Té una base molt eixamplada, amb tres contraforts molt marcats i gran nombre d’arrels superficials. Amb la continuació dels contraforts es formen tres costelles que donen forma al tronc. Té dues ramificacions principals.
Edat: Indeterminada.
És la lagunària més grossa de les Balears. De fet, no es coneix cap exemplar de mides destacables com aquest. Tot i trobar-se en un entorn urbà, té un bon creixement vegetatiu i gran floració, i normalment també gran quantitat de fruits.
PROPOSTA AUDIOVISUAL
“Compte enrere: Un, 0’5, zero”.
Enguany la visita als arbres singulars amb una nova mirada ens proposa una aproximació regressiva als nostres companys de viatge
El contingut de l'itinerari gira entorn de la percepció de l'arbre com unitat i com fragment. Durant el trajecte, a més de la proposta d’aproximació visual, oferim la informació botànica i històrica disponible sobre els arbres singulars triats.
Demanam als assistents que venguin amb aparell fotogràfic, de vídeo o de cinema de qualsevol tipus per captar les imatges que els suggereixi la visita als arbres singulars. En acabar la visita acordarem maneres de compartir les nostres impressions com ho varem fer l’any passat en aquest mateix blog o en el blog de Martha Zein. Mirau les entrades de Maig de 2009
Claus de l'itinerari:
“Un: L'arbre aïllat” Na Capitana (Olivera de Son Muntaner)
Aquesta olivera es troba al bell mig del camp de golf de Son Muntaner (Palma).
La visita és excepcional perquè es tracta d'una propietat privada amb fortes connotacions: un camp de golf de prestigi, la qual cosa habitualment dificulta l'accés a l’arbre a qualsevol persona aliena a aquest servei turístic. El fet que es preservi la seva existència enmig del camp de golf ens condueix a una reflexió sobre la conservació, la sostenibilitat, la convivència del desenvolupament amb el respecte al medi ambient.
A més, aquesta olivera mil•lenària cap en un visor: el registren tant les nostres retines com l’ull de la càmera.
Aïllat com es troba, aquest arbre és com un souvenir… que pot arribar a ser tan contundent com una bala. Es reté fàcilment en la mirada i es converteix, també, en una referència simbòlica de l'itinerari.
“D’1 a 0: els arbres moren drets” Es Pi Gros (Can Moragues, Santa Maria)
Fita d’un antic encreuament de camins, avui a l'interior d'una finca particular, propera a la carretera entre Santa Maria i Alaró. La seva mort anunciada ja és un fet. Va formar part de l'itinerari de l'any passat, de manera que pot atreure la mirada de qui va participar en el recorregut… (de manera que s'alimenta el vincle). En el context de l'actual itinerari aquest pi -que mai va ser exsecallat- ens recorda com és la fisonomia d'un arbre que no ha estat modelat per la mà de l'home. Per tant, es tracta d'un exemplar excepcional que serveix de contrapunt amb l'olivera anterior. La proposta visual gira entorn de la percepció del pas del temps en els petits detalls i en ressaltar el contrast amb la imatge de l'olivera anterior, centrant la mirada en el brancam que queda i la seva relació amb el cel. També prepara la trobada emocional amb el següent arbre seleccionat. Ecològicament, es plantejarà la reflexió sobre la memòria ecològica. Recordarem que la fotografia va començar retratant als morts… Això pot donar motiu a la reflexió sobre “la vida després de la mort… d'un arbre”, i provarem de donar a conèixer què passarà amb aquest arbre després de la seva mort: es tallarà? Se’n conservarà el tronc?…
“0,5: El fragment, punt de trobada” El Ficus del cementeri de Palma.
Allí es va plantar al començament de les obres de construcció del cementeri, l'any 1809, de manera que tindrà uns 200 anys. El lloc, que comporta la convivència amb la mort dels homes, fa que al llarg de dos segles hagi quedat exposat a actes de vandalisme constant. Aprofitant l’impacta de la pel•lícula “Avatar” i la seva versió sobre l'arbre “de les ànimes”, reflexionarem sobre el valor mitològic dels arbres en relació amb la visió humana de la creació del món i, per tant, amb els cicles de la vida i de la mort. Visualment, la proposta se centrarà en els detalls: la vida “minúscula” que pugui desenvolupar-se en “l'entorn immediat” de l'arbre: des de la veïna palmera fins a qualsevol insecte que visqui en la seva escorça..
“Zero: La vida a la punta dels dits” La Lagunària de La Llotja
La trobam en el Passeig de Sagrera, dintre d'un parterre enfront de l'edifici de sa Llotja. Al costat del cantó de la Llotja, amb les branques donant a l'edifici i albergant en el seu interior una palmera. És l'arbre més urbà del recorregut. Aprofitarem per oferir informació sobre el nombre aproximat d'arbres que hi ha en la ciutat, dades sobre el nombre d'arbres singulars. També discutirem sobre si és cert que la presència d'un arbre genera, encara que sigui de forma inconscient, una senyal d'identitat als “urbanites”.
En aquest cas, des del sobrenom (‘pica-pica’) fins a la bellesa de les flors… Ens preguntarem, doncs, si coneixem al nostre “veinat”…
Quant a la mirada, de nou s’imposa parlar de contrasts. Enfront de l’entorn de l’arbre anterior, l'asfalt i la petjada de la vida urbana. I la mar a la vora. També el color i el tronc: com punt de trobada, la pell de l'arbre…
miércoles, 24 de junio de 2009
Una altra manera d'apropar-se als arbres singulars
El procès de deteriorament del Pi Gros de Santa Maria ens va donar l'oportunitat de reflexionar sobre la vida i la mort d'aquests éssers que semblen immortals i que ens envolten en silenci, guardians dels temps i referents del paisatge.
També ens va permetre fer-lis l'homenatge visual que es mereixen, abans que no sigui massa tard. Per això hem anomenat aquesta activitat "Retre homenatge amb la càmera: una altra manera d'apropar-nos als arbres singulars"
Els assistents varen portar càmera de fotos o de video i visitàrem 4 arbres (el ficus de la Misericòrdia, el Bellaombra de la Plaça de la Reina, el Pi Gros de Santa Maria i el teix de Ga Granja d'Esporles)
Volem agraïr als propietaris i cuidadors dels arbres la seva tasca. Gràcies a ells hem pogut gaudir d'aquest exercici.
Aqui teniu un grapat d'enllaços:
- a la pagina web del servei d'especies protegides
- al cataleg d'arbres amb fotos
- a la llei on es crea el catàleg
- al blog de na Martha
- a una carpeta on trobareu:
- el document que es va repartir a la visita
- el capitol 9 del llibre blanc de les espècies amenaçades de les Balears, on hi ha les descripcions d'aquests arbres.
- el kmz de TOTS els arbres singulars de les Balears (cal tenir instal·lat Google Earth)
- informacions addicionals facilitades per JLGradaille del Jardi Botanic de Soller sobre el ficus de la Misericòrdia (i les fotos) i el teix de Sa Granja
- una notícia de pagina sencera al Balears
I aquest és el primer resultat (la visió de cada un)
Ben prest ens reunirem tots per veure com podem evolucionar el treball...
Na Lali Gràcia:
Sólo hace dos que descubrí la naturaleza.
Hasta entonces para mi la verdad era el circo, así que...
allá van mis patas de elefante...
n'Ivan Garbayo:
N'Alberto Fraile va penjar aqui les seves fotos
En Joan Cubells:
En Toni Planas, a quatre mans, va fer un video i fotos, penjades al blog de na Martha:
Na Magdalena Molina:
En Toni Font:
Per comparar, aqui teniu un reportatge de TVE sobre arbres singulars a la Comunitat Valenciana.
Una visió força clàssica... però no per això menys interessant!
(en qualsevol cas... 'una altra història')
Suscribirse a:
Entradas (Atom)